I com s'organitza, això?

Sumem per la Independència ha començat com un grup al Facebook. Uns quants centenars de persones han trobat atractiva la primera formulació de la proposta i s'hi han adherit virtualment. Vist que hi havia un suport suficient per continuar, s'ha obert aquest espai per explicar la idea a tothom que hi pugui estar interessat. De les adhesions virtuals a un grup de Facebook passem a les adhesions reals al manifest. A partir d'aquí les etapes organitzatives poden ser les següents:

1.Formació d'un grup promotor que aparegui com a signant del manifest. Aquest grup de persones s'encarregaria de la difusió de la proposta i de la captació de persones interessades a treballar-hi. El grup promotor donaria pas a una junta.
2.La junta tindria com a tasca essencial muntar l'estructura organitzativa que permeti assolir els objectius derivats de la idea. Les principals àrees serien:
1.Disseny, desenvolupament, implementació i manteniment del programa informàtic de participació democràtica
2.Política comunicativa (màrqueting polític, relacions amb premsa, etc.)
3.Coordinació territorial
4.Assessorament legal
5.Finançament

Com s'administraria un gran èxit que superés els millors pronòstics?

Estaríem parlant d'un èxit que superés els pronòstics si Sumem per la Independència obtingués més de 68 escons (majoria absoluta) o una quantitat d'escons indeterminada que li permetés condicionar l'aritmètica parlamentària. El primer cas comportaria l'inici de converses amb la resta de forces parlamentàries per ampliar encara més, si fos possible, el suport i la legitimitat de les decisions que es prendrien. En el segon cas, aquestes converses també existirien, però Sumem no hi tindria un paper actiu sinó passiu. Les condicions per formar mesa i escollir president serien el suport a l'objectiu del grup: la declaració unilateral d'independència. Qualsevol grup polític que necessités el suport dels escons de Sumem per la Independència es veuria obligat a assumir aquest objectiu.

Com s'administrarien els escons en cas que se n'aconseguissin

En cas que s'obtingués un nombre d'escons que permetés condicionar l'aritmètica parlamentària, les condicions serien les exposades al manifest, de manera que la negociació seria pública i previsible. En cas que el nombre d'escons no sigui suficient per assolir aquest objectiu, els diputats i diputades compromesos amb Sumem per la Independència s'abstindran sistemàticament en totes les votacions de la legislatura i no participaran del debat polític com a mesura de denúncia, ja que entenem que el Parlament de Catalunya ha de resoldre prioritàriament el seu problema de manca de sobirania.

És viable? Realment es podria entrar al Parlament?

Per calcular la viabilitat de la proposta cal fer un càlcul aproximat dels vots que caldria obtenir a les quatre circumscripcions electorals. Si partim de les dades que ens proporciona Idescat (http://www.idescat.cat/cat/idescat/publicacions/anuari/aec_pdf/aec-cap19.pdf) per a les eleccions de l'1 de novembre de 2006, tenim que, aplicant la barrera electoral del 3% sobre el total de vots emesos, estaríem parlant de 66.984 vots a Barcelona, 8.286 a Girona, 5.505 a Lleida i 8.682 a Tarragona.

Atès, però, que la intenció de Sumem per la Independència és mobilitzar al màxim l'electorat abstencionista partidari de la independència, caldria preveure el cost dels escons en l'eventualitat d'una participació més alta. Si partim dels càlculs efectuats a propòsit d'un apunt que tractava la qüestió (http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/132958), estaríem parlant d'un total de 2.432.872 vots a Barcelona, 324.232 a Girona, 215.526 a Lleida i 329.478 a Tarragona. Això encariria els escons fins als 72.984 a Barcelona, 9.726 a Girona, 6.465 a Lleida i 9.882 a Tarragona.

Aquests són els objectius. Com planificar la millor estratègia per aconseguir-ho és matèria d'un altre apartat.

I qui aniria a les llistes?

La personalitat política dels integrants de la llista és una qüestió secundària en una iniciativa com aquesta, ja que sigui qui sigui haurà d'actuar d'acord amb el compromís adquirit. Habitualment, per ocupar els escons els partits busquen les persones que més valor afegit poden aportar-los, els més ben preparats per defensar les tesis i els programes que els defineixen. En el nostre cas, en canvi, l'escó pot ser ocupat per qualsevol persona perquè únicament hi anirà a fer la funció que tindrà assignada.

D'acord amb la llei electoral que estableix quatre circumscripcions corresponents a les quatre províncies de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, Sumem per la Independència reflectirà també això en la seva estructura, de manera que totes les pesones que s'hi inscriguin faran constar a quina circumscripció electoral pertanyen. El total de persones inscrites serà la base a partir de la qual es decidiran les persones que formin part de les quatre llistes.

Hi ha dos possibles mecanismes:

1.Un cop desenvolupada l'eina informàtica adequada per a l'ocasió, les persones inscrites podran presentar la seva candidatura a llistes. Tancat aquest període es faran públics els noms i els inscrits els podran votar per ordre de preferència de l'1 al 10, de manera que el primer obtindrà deu punts; el segon, nou; el tercer, vuit, etc. El resultat net d'aquesta votació, la suma de punts obtinguts per cada candidat, donarà la llista de la circumscripció.
2.Els inscrits proposen una llista ordenada de deu noms de persones que els agradaria que ocupessin els escons a títol honorífic. Amb el total de noms i per l'ordre assoliy, la junta de Sumem per la Independència es posa en contacte amb les persones i els ofereix l'opció de formar part de les llistes.

En qualsevol cas, tots aquests processos s'hauran de basar en eines informàtiques de participació democràtica que es poden convertir en un dels elements de valor afegit de Sumem per la Independència.

I això suma o resta?

Un dels primers arguments que sorgeix en contra de qualsevol nova formació que pugui entrar en competència directa per l'espai electoral independentista és el de la fragmentació del vot. Sumem per la Independència no ha estat una excepció en aquest sentit. Cal insistir, però, que la iniciativa es crea en un intent de donar resposta a la gran quantitat d'independentistes que es van abstenir a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya i que podrien tornar-ho a fer a les properes. Per tant, no es fa amb ànim de crear un problema sinó, precisament, de resodlre'l.

Sumem per la Independència no presentarà candidatura si no veu viable que els vots que pugui recollir es transformin en escons.

Una resposta a l'independentisme abstencionista

D'acord amb els darrers estudis realitzats per Marc Belzunces i presentats a través del Cercle d'Estudis Sobiranistes, hi ha entre 400.000 i 500.000 persones que votarien SÍ en un referèndum d'independència però que a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya no van anar a votar. L'entrada d'aquests vots al Parlament representaria una alteració notable de la correlació de forces, que es decantaria clarament en favor de l'independentisme. Dit d'una altra manera, el manteniment d'aquest patró de conducta electoral comporta el risc que el front unionista guanyi representació al Parlament. Per tant, qualsevol plantejament independentista hauria de vetllar per aconseguir que aquesta part de la ciutadania quedés representada al Parlament de Catalunya.
Tots els partits tenen com a objectiu mobilitzar els abstencionistes, però a les darreres eleccions aquest objectiu no es va acomplir. Al contrari: es van assolir xifres rècord. Nous partits amb nous programes i nous lideratges poden mobilitzar una part d'aquest electorat, però al marge de l'èxit conjuntural que puguin obtenir, l'anàlisi dels motius del comportament abstencionista és la millor garantia. Podem identificar-ne diversos:
Desconfiança en els candidats
Desconfiança en les cúpules dels partits
Desconfiança en l'ús del vot per formar majories
Desconfiança per l'apoltronament
Desconfiança per les decisions polítiques que es prendran mentre no arribi la independència (massa de dretes o massa d'esquerres)
Desconfiança general per desconeixement de les persones que ocuparan els escons

D'acord amb aquests elements, cal dissenyar la millor resposta possible als problemes detectats. Les noves formacions que es puguin presentar seran solucions parcials (amb un grau d'èxit que desconeixem encara, però parcials). Aquestes formacions també seran preses en consideració d'acord amb els sis punts de desconfiança esmentats. El millor disseny passa per respondre, alhora, els sis punts esmentats