Estaríem parlant d'un èxit que superés els pronòstics si Sumem per la Independència obtingués més de 68 escons (majoria absoluta) o una quantitat d'escons indeterminada que li permetés condicionar l'aritmètica parlamentària. El primer cas comportaria l'inici de converses amb la resta de forces parlamentàries per ampliar encara més, si fos possible, el suport i la legitimitat de les decisions que es prendrien. En el segon cas, aquestes converses també existirien, però Sumem no hi tindria un paper actiu sinó passiu. Les condicions per formar mesa i escollir president serien el suport a l'objectiu del grup: la declaració unilateral d'independència. Qualsevol grup polític que necessités el suport dels escons de Sumem per la Independència es veuria obligat a assumir aquest objectiu.
Subscribe to:
Post Comments (Atom)
Sumem seria llavors un grup Parlamentari que no negociaria? O tot o res? O declaració unilateral o ens posem a dormir al nostre escó?
ReplyDeleteAquest comentari el vaig escriure al blog del Xavier Mir i no va rebre cap resposta. Em demano per què no es pot assumir un objectiu tan senzill com aquest.
ReplyDeleteHem de votar un programa! ¿I quin programa ha de tenir una candidatura transversal per la independència? Doncs que en totes les comissions que participi, en totes les resolucions que es votin, en totes les sessions de control que es facin ha de reclamar sempre el màxim autogovern, és a dir, la plena sobirania. L'estratègia que ha de seguir una candidatura així és fer servir cada instrument del legislatiu autonòmic per posar el sistema contra les cordes i això no s'aconsegueix fent absentisme. Hem de fer bellugar els partits nacionals en cada pas que facin per obligar-los a definir-se i a treballar per la sobirania.
En les votacions que impliquessin una tria entre dreta i esquerra (són realment marginals les divergències entre tripartit i convergència), els nostres diputats es podrien abstenir o votar per consciència. Es pot decidir. El que vull dir, Xavier, és que aquest és l'esperit de Reagrupament i es pot plasmar millor si compta amb gent com tu.
Jo també crec que la independència s'aconseguirà fent política i no absentisme. Cal prepara el país i les seves estructures pel dia en que la independència sigui un fet, cal participar en resolucions, sesions de control i comissions.
ReplyDeleteEn resposta a l'Albert Garcia, si es tracta de formar part d'una llista, un partit o un moviment independentista amb ideologia, ja estic servir, gràcies. Si es tracta de fer política, de prendre decisions a partir d'uns criteris i unes anàlisis i uns informes i uns interessos de grup, ja estic servit. Personalment no tinc cap necessitat de canviar. El que jo plantejo és un punt de trobada sense ideologia. Aquesta és l'essència de la idea. Si no hi coincidiu no hi ha cap problema: l'oferta de llistes és extensa i confio que en trobareu alguna que pugueu votar, que no us quedareu a casa.
ReplyDeleteTambé s'hauría d'acceptar el principi de regenerar la politica. L'imatge de la politica és bastant negativa en tots els ambits.
ReplyDelete